 |
On tot és aireJosep Lluís Abad |
Josep Lluís Abad i Bueno
Sóc fill de La Vall d'Uixó (1959). Vaig nàixer, sota el signe de Capricorn, un matí ple de núvols i ventós que demanava volar milotxes. Durant els meus curts dies d'existència he tingut la sort de descobrir, gràcies a bons mestres de la vida, que la paraula és una eina que pot ajudar, construir i enaltir la dignitat de tots els éssers vius; alhora, també pot criticar, denunciar i conspirar per la Revolta...
És per això que em trobe amb el gaudi i l'obligació moral de fotografiar amb el color de les paraules les qüestions i moments més quotidians del viure.
I simplement això, em crec un home afortunat: intente construir amb fonemes i grafies milotxes per volar. Vosaltres sou l'aire que les enlaira.
M'agrada i em fa feliç la música, la lectura i els gelats; m'omplen de llum els passejos pel bosc i l'aigua del mar. Al costat de Jana, la solitud se'm representa una quimera.
Fins ara he tingut la sort de veure publicades algunes obres de narrativa curta i poesia.
Com que als temps que corren sembla difícil publicar en paper, mantinc un blog on dibuixe i acolorisc estels, tempestes i núvols: hi batega la meua obra.
Contacte:
Si m'envieu una milotxa,us la tornaré pintada.
Pàgina web: Maria Teresa Cases.
Imatge: © Mario Martín.
Sóc fill de La Vall d'Uixó (1959). Vaig nàixer, sota el signe de Capricorn, un matí ple de núvols i ventós que demanava volar milotxes. Durant els meus curts dies d'existència he tingut la sort de descobrir, gràcies a bons mestres de la vida, que la paraula és una eina que pot ajudar, construir i enaltir la dignitat de tots els éssers vius; alhora, també pot criticar, denunciar i conspirar per la Revolta...
És per això que em trobe amb el gaudi i l'obligació moral de fotografiar amb el color de les paraules les qüestions i moments més quotidians del viure.
I simplement això, em crec un home afortunat: intente construir amb fonemes i grafies milotxes per volar. Vosaltres sou l'aire que les enlaira.
M'agrada i em fa feliç la música, la lectura i els gelats; m'omplen de llum els passejos pel bosc i l'aigua del mar. Al costat de Jana, la solitud se'm representa una quimera.
Fins ara he tingut la sort de veure publicades algunes obres de narrativa curta i poesia.
Com que als temps que corren sembla difícil publicar en paper, mantinc un blog on dibuixe i acolorisc estels, tempestes i núvols: hi batega la meua obra.
Contacte:
Si m'envieu una milotxa,us la tornaré pintada.
Pàgina web: Maria Teresa Cases.
Imatge: © Mario Martín.
Donde todo es aire
Soy hijo de la Vall d' Uixó (1959). Nací, bajo el signo de Capricornio, una mañana llena de nubes y ventosa que pedía volar cometas. Durante mis cortos días de existencia he tenido la suerte de descubrir, gracias a buenos maestros de la vida, que la palabra es una herramienta que puede ayudar, construir y enaltecer la dignidad de todos los seres vivos; al mismo tiempo, también puede criticar, denunciar y conspirar para la Revuelta...
Es por eso que tengo el gusto y la obligación moral de fotografiar con el color de las palabras las cuestiones y momentos más cotidianos del vivir.
Y simplemente eso, me creo un hombre afortunado: intento construir con fonemas y grafías cometas para volar. Vosotros sois el aire que las eleva.
Me gusta y me hace feliz la música, la lectura y los helados; me llenan de luz los paseos por el bosque y el agua del mar. Al lado de Jana, la soledad es tan sólo una quimera.
Hasta ahora he tenido la suerte de ver publicadas algunas obras de narrativa corta y poesía.
Como en los tiempos que corren parece difícil publicar en papel, mantengo un blog donde dibujo y coloreo estrellas, tempestades y nubes: allí, late mi obra.
Contacto: Si m'enviáis una cometa,, os la devolveré pintada.
Where everything is air.
I am a son of La Vall d’Uixó (1959). I was born, under the sign of Capricorn, a cloudy, windy morning which asked for kite flying. During the short days of my existence, I have been lucky enough to discover, thanks to good teachers of life, that words are a tool to help, build and ennoble the dignity of all human beings; they are also a tool to critisize, to condemn and to plot against the Revolution …
That is the reason why I find myself between the enjoyment and the moral obligation of taking pictures, with the colour of words, of the issues of everyday life.
And simply that, I believe I am a fortunate man: I try to build kites to fly with phonemes and letters. You are the air who rises them up to the sky.
I am fond of music, reading and ice-cream; walks through the woods and seawater fill me up with light. Beside Jana, loneliness is just a chimera.
Up until now I have been lucky to have had some short stories and poetry works published.
And since it seems difficult to publish in paper nowadays, I keep a blog where I draw and colour stars, storms and clouds; that is where my work beats.
Contact: If you send me a kite, I will send it back to you in full colour.
Traducció: Patricio García.
Où tout est de l'air.
Enfant de La Vall d'Uixó (1959), je suis né sous le signe du Capricorne, un matin nuageux et venté qui invitait les cerfs-volants à prendre l'air. Dès le début de mon existence, j'ai eu la chance de découvrir, grâce à de bons maîtres de la vie, que les mots son des outils qui peuvent aider, construire et rehausser la dignité de tous les êtres vivants; en même temps, ils peuvent aussi critiquer,dénoncer et conspirer pour la Révolte.
C'est pour quoi j'ai la joie et l'obligation morale de photographier avec la couleur dels mots les questions et les moments les plus quotidiens de la vie.
Et voilà, je me considère comme un homme heureux : j'essaie de construire avec des phonèmes et des graphies des cerfs-volants prêts à l'envol. Et vous, vous êtes l'air qui les élève.
La musique, la lecture et les glaces me plaisent et me rendent heureux ; les promenades dans la forêt et l'eau de la mer me remplissent de lumière. A côté de Jana, la solitude m'apparaît comme une chimère.
Jusqu'ici j'ai eu la chance de voir publiés quelques recueils de nouvelles et de poèmes.
Comme par les temps qui courent publier sur papier semble bien difficile, j'entretiens un blog où je dessine et colorie des étoiles, des tempêtes et des nuages: c'est là que palpite mon œuvre.
Contact : Si vous m'envoyez un cerf-volant, je vous le renverrai colorié.
Traducció: Dominique Laussac.
Là dove tutto è l’aria
Io sono figlio della Vall d’Uixó (1959) e sono nato sotto il segno di capricorno, una mattina piena di nuvole e gonfia d’aria che richiedeva arieggiare dei cometi. Attraverso i miei brevi giorni di vita io ho avuto la fortuna di scoprire, grazie ai buoni maestri della vita, che la parola è uno strumento che può aiutare l’uomo, costruire ed esaltare la dignità di tutti gli esseri vivi; invece, può anche criticare, dinnunciare e cospirare per la Rivoluzione.
È per questo que mi trovo con la gioa ed il dovere morale di fotografare con il colore delle parole le questioni ed i momenti più quotidiani del vivere.
E questo è tutto, io mi tengo per un uomo fortunato; cerco di costruire con i fonemi e le grafie dei cometi per poter volare. Voi siete l’aria che le solleva.
Mi piace la musica e mi fanno felice la lettura ed i gelati; mi soddisfanno di luce passeggiare per il bosco e l’acqua del mare. Vicino a Jana, la solitudine mi sembra una chimera.
Fino a questo momento ho avuto la fortuna di vedere stampato qualche romanzo e qualche libro di poesia.
Nei tempi che trascorrono mi sembra molto difficile di pubblicare stampato, e mi si può leggere sul mio blog dove dipinto e coloro delle stelle, delle tempeste e delle nuvole: qui batte il mio laboro.
Contatto:
Se mi inviate un cometa, vi lo torneró dipinto.
Traducció: Francisco de la Rubia.
Who alles Luft ist.
Ich bin Sohn von La Vall d’Uixó (1959). Ich bin unter dem Sternzeichen des Steinbocks geboren. Es war ein windiger und wolkiger Morgen, der einlud, Drachen steigen zu lassen. Während der kurzen Tage meiner Existenz und dank guter Lerher des Lebens, hatte ich die Glück zu entdecken, dass die Worte Werkzeuge sind, die die Würde des Lebewesens zu bauen und zu erhöhen helfen können. Gleichzeitig können sie auch kritisieren, öffentlich verurteilen und für die Revolte konspirieren.
Deshalb habe ich das Vergnügen und die moralische Verpflichtung, die Fragen und die alltäglichen Momente des Lebens mit der Farben der Wörter zu fotografieren.
Ich fühle mich blob ein glückliches Mensch. Ich versuche mit Phonemen und Grapheme Drachen herzustellen. Ihr seid die Luft, die sie erhöht.
Ich mag die Musik, das Lesen und die Eiscreme. Die Spaziergänge durch den Wald und das Meerwasser füllen mich von Licht. Neben Jana, das Alleinsein scheint ein Trugbild.
Ich hatte das Glück, einige meiner Werke in kurzer Prosa und Poesie zu veröffentlichen.
Heutzutage ist es schwierig, auf schwarzweib zu veröffentlichen. Deshalb habe ich ein Blog, wo ich Sterne, Gewitter und Wolken zeichne und färbe. Dort pocht mein Werk.
Verbindung:
Wenn ihr einen Drachen, zu mir sendet, gebe ich ihn euch gemalt zurück.
Traducció: Jordi Peris.
Pàgina web: Maria Teresa Cases.
Imatge: © Mario Martín.
Soy hijo de la Vall d' Uixó (1959). Nací, bajo el signo de Capricornio, una mañana llena de nubes y ventosa que pedía volar cometas. Durante mis cortos días de existencia he tenido la suerte de descubrir, gracias a buenos maestros de la vida, que la palabra es una herramienta que puede ayudar, construir y enaltecer la dignidad de todos los seres vivos; al mismo tiempo, también puede criticar, denunciar y conspirar para la Revuelta...
Es por eso que tengo el gusto y la obligación moral de fotografiar con el color de las palabras las cuestiones y momentos más cotidianos del vivir.
Y simplemente eso, me creo un hombre afortunado: intento construir con fonemas y grafías cometas para volar. Vosotros sois el aire que las eleva.
Me gusta y me hace feliz la música, la lectura y los helados; me llenan de luz los paseos por el bosque y el agua del mar. Al lado de Jana, la soledad es tan sólo una quimera.
Hasta ahora he tenido la suerte de ver publicadas algunas obras de narrativa corta y poesía.
Como en los tiempos que corren parece difícil publicar en papel, mantengo un blog donde dibujo y coloreo estrellas, tempestades y nubes: allí, late mi obra.
Contacto: Si m'enviáis una cometa,, os la devolveré pintada.
Where everything is air.
I am a son of La Vall d’Uixó (1959). I was born, under the sign of Capricorn, a cloudy, windy morning which asked for kite flying. During the short days of my existence, I have been lucky enough to discover, thanks to good teachers of life, that words are a tool to help, build and ennoble the dignity of all human beings; they are also a tool to critisize, to condemn and to plot against the Revolution …
That is the reason why I find myself between the enjoyment and the moral obligation of taking pictures, with the colour of words, of the issues of everyday life.
And simply that, I believe I am a fortunate man: I try to build kites to fly with phonemes and letters. You are the air who rises them up to the sky.
I am fond of music, reading and ice-cream; walks through the woods and seawater fill me up with light. Beside Jana, loneliness is just a chimera.
Up until now I have been lucky to have had some short stories and poetry works published.
And since it seems difficult to publish in paper nowadays, I keep a blog where I draw and colour stars, storms and clouds; that is where my work beats.
Contact: If you send me a kite, I will send it back to you in full colour.
Traducció: Patricio García.
Où tout est de l'air.
Enfant de La Vall d'Uixó (1959), je suis né sous le signe du Capricorne, un matin nuageux et venté qui invitait les cerfs-volants à prendre l'air. Dès le début de mon existence, j'ai eu la chance de découvrir, grâce à de bons maîtres de la vie, que les mots son des outils qui peuvent aider, construire et rehausser la dignité de tous les êtres vivants; en même temps, ils peuvent aussi critiquer,dénoncer et conspirer pour la Révolte.
C'est pour quoi j'ai la joie et l'obligation morale de photographier avec la couleur dels mots les questions et les moments les plus quotidiens de la vie.
Et voilà, je me considère comme un homme heureux : j'essaie de construire avec des phonèmes et des graphies des cerfs-volants prêts à l'envol. Et vous, vous êtes l'air qui les élève.
La musique, la lecture et les glaces me plaisent et me rendent heureux ; les promenades dans la forêt et l'eau de la mer me remplissent de lumière. A côté de Jana, la solitude m'apparaît comme une chimère.
Jusqu'ici j'ai eu la chance de voir publiés quelques recueils de nouvelles et de poèmes.
Comme par les temps qui courent publier sur papier semble bien difficile, j'entretiens un blog où je dessine et colorie des étoiles, des tempêtes et des nuages: c'est là que palpite mon œuvre.
Contact : Si vous m'envoyez un cerf-volant, je vous le renverrai colorié.
Traducció: Dominique Laussac.
Là dove tutto è l’aria
Io sono figlio della Vall d’Uixó (1959) e sono nato sotto il segno di capricorno, una mattina piena di nuvole e gonfia d’aria che richiedeva arieggiare dei cometi. Attraverso i miei brevi giorni di vita io ho avuto la fortuna di scoprire, grazie ai buoni maestri della vita, che la parola è uno strumento che può aiutare l’uomo, costruire ed esaltare la dignità di tutti gli esseri vivi; invece, può anche criticare, dinnunciare e cospirare per la Rivoluzione.
È per questo que mi trovo con la gioa ed il dovere morale di fotografare con il colore delle parole le questioni ed i momenti più quotidiani del vivere.
E questo è tutto, io mi tengo per un uomo fortunato; cerco di costruire con i fonemi e le grafie dei cometi per poter volare. Voi siete l’aria che le solleva.
Mi piace la musica e mi fanno felice la lettura ed i gelati; mi soddisfanno di luce passeggiare per il bosco e l’acqua del mare. Vicino a Jana, la solitudine mi sembra una chimera.
Fino a questo momento ho avuto la fortuna di vedere stampato qualche romanzo e qualche libro di poesia.
Nei tempi che trascorrono mi sembra molto difficile di pubblicare stampato, e mi si può leggere sul mio blog dove dipinto e coloro delle stelle, delle tempeste e delle nuvole: qui batte il mio laboro.
Contatto:
Se mi inviate un cometa, vi lo torneró dipinto.
Traducció: Francisco de la Rubia.
Who alles Luft ist.
Ich bin Sohn von La Vall d’Uixó (1959). Ich bin unter dem Sternzeichen des Steinbocks geboren. Es war ein windiger und wolkiger Morgen, der einlud, Drachen steigen zu lassen. Während der kurzen Tage meiner Existenz und dank guter Lerher des Lebens, hatte ich die Glück zu entdecken, dass die Worte Werkzeuge sind, die die Würde des Lebewesens zu bauen und zu erhöhen helfen können. Gleichzeitig können sie auch kritisieren, öffentlich verurteilen und für die Revolte konspirieren.
Deshalb habe ich das Vergnügen und die moralische Verpflichtung, die Fragen und die alltäglichen Momente des Lebens mit der Farben der Wörter zu fotografieren.
Ich fühle mich blob ein glückliches Mensch. Ich versuche mit Phonemen und Grapheme Drachen herzustellen. Ihr seid die Luft, die sie erhöht.
Ich mag die Musik, das Lesen und die Eiscreme. Die Spaziergänge durch den Wald und das Meerwasser füllen mich von Licht. Neben Jana, das Alleinsein scheint ein Trugbild.
Ich hatte das Glück, einige meiner Werke in kurzer Prosa und Poesie zu veröffentlichen.
Heutzutage ist es schwierig, auf schwarzweib zu veröffentlichen. Deshalb habe ich ein Blog, wo ich Sterne, Gewitter und Wolken zeichne und färbe. Dort pocht mein Werk.
Verbindung:
Wenn ihr einen Drachen, zu mir sendet, gebe ich ihn euch gemalt zurück.
Traducció: Jordi Peris.
Pàgina web: Maria Teresa Cases.
Imatge: © Mario Martín.
Nascut l'any 1959 sota el signe de Capricorn, va créixer i jugar als carrers de La Vall d'Uixó. Allà fou triat per les fades que li ensenyaren la màgia de les lletres i els seus universos. Va viure primaveres de papallones i pixavins que li proporcionaren una infantesa de cine. Amb els anys obtingué uns papers que possibilitaren el treball que gaudeix com a professor d'Ètica i Filosofia a l'I.E.S. Honori García de la seua població. Abans treballà a Tarragona, Reus i Cambrils.
Com que és un home afortunat, ha tingut la sort d'escriure algunes bagatel·les premiades que han vist la llum del paper i la impremta, encara que no sempre és així.
En narrativa curta va estar premiat al seu poble amb les següents obres Cartes a la la Dona de la Lluna Nova (1987), La fàbrica (1989), Contrapunto humano (1990) i Autobiografia en colors (1992). També allí, però en Poesia li publicaren Amor a contratiempo (1987), i Núvols i draps (1992).
Fou guanyador en el II certamen de poesia les Nits màgiques del Django's, Puçol, amb l'obra Encenalls de la memòria (1993).
A Vila-real li han publicat en poesia Transparències (1993), Passarel•la (1998), D'amors i d'altres constel·lacions (2001).
L'editorial Germania va creure en l'obra Crisàlide d'esperança (1995).
Ha estat antologat en Honori García: el personatge, l'època i el centre: Tessel·les d'aniversari- Diversos autors. Serveis de Publicacions Diputació de Castelló, (1997), Poetas de la Plana (2000), Castelló, i en els llibres de poemes Caminos de la Palabra II - Max Aub y las vanguardias-(1999), Caminos de la Palabra III -Max Aub y Luis Buñuel-(2000), Caminos de la Palabra V -Canto gnóstico de Cristo- (2002), Caminos de la Palabra VIII -De Max Aub al Quijote- (2005),Caminos de la Palabra X -Max Aub y el amor- (2007) de la Fundación Max Aub i editats per Pre-textos; ha col•laborat en tertúlies de poesia i algunes revistes li han publicat poemes i articles.
Malgrat totes aquestes ratlles que són -fum d'aigua-, assegura que l'ofici d'escriptor necessita d'una disciplina i categoria humana excepcional, per la qual cosa continua el seu propi entrenament de l'escriptura, al costat de follets, fades i bruixes fabuloses, però de carn, reals.
Creu que el poeta no és un col•leccionista de premis en subhasta pública o privada, ni és cap usurer, ni pot viure de rendes passades (escrits).
Un poeta és un home de fe; aquest creu en les persones i en la paraula que transforma la vida. Soledat i compromís, exigència en el treball i solidaritat l'han fet comprendre que una cosa és guanyar Premis literaris i, una altra de ben diferent, viure o escriure amb dignitat, qüestió no sempre aconseguida.
A hores d'ara, podeu veure'l volar per Espai Claudàtor... Deixem que el vent tibe les cordes i el cor: amb els anys coneixereu els horitzons on habita.
Pàgina web: Maria Teresa Cases.
Imatge: © Mario Martín.
Com que és un home afortunat, ha tingut la sort d'escriure algunes bagatel·les premiades que han vist la llum del paper i la impremta, encara que no sempre és així.
En narrativa curta va estar premiat al seu poble amb les següents obres Cartes a la la Dona de la Lluna Nova (1987), La fàbrica (1989), Contrapunto humano (1990) i Autobiografia en colors (1992). També allí, però en Poesia li publicaren Amor a contratiempo (1987), i Núvols i draps (1992).
Fou guanyador en el II certamen de poesia les Nits màgiques del Django's, Puçol, amb l'obra Encenalls de la memòria (1993).
A Vila-real li han publicat en poesia Transparències (1993), Passarel•la (1998), D'amors i d'altres constel·lacions (2001).
L'editorial Germania va creure en l'obra Crisàlide d'esperança (1995).
Ha estat antologat en Honori García: el personatge, l'època i el centre: Tessel·les d'aniversari- Diversos autors. Serveis de Publicacions Diputació de Castelló, (1997), Poetas de la Plana (2000), Castelló, i en els llibres de poemes Caminos de la Palabra II - Max Aub y las vanguardias-(1999), Caminos de la Palabra III -Max Aub y Luis Buñuel-(2000), Caminos de la Palabra V -Canto gnóstico de Cristo- (2002), Caminos de la Palabra VIII -De Max Aub al Quijote- (2005),Caminos de la Palabra X -Max Aub y el amor- (2007) de la Fundación Max Aub i editats per Pre-textos; ha col•laborat en tertúlies de poesia i algunes revistes li han publicat poemes i articles.
Malgrat totes aquestes ratlles que són -fum d'aigua-, assegura que l'ofici d'escriptor necessita d'una disciplina i categoria humana excepcional, per la qual cosa continua el seu propi entrenament de l'escriptura, al costat de follets, fades i bruixes fabuloses, però de carn, reals.
Creu que el poeta no és un col•leccionista de premis en subhasta pública o privada, ni és cap usurer, ni pot viure de rendes passades (escrits).
Un poeta és un home de fe; aquest creu en les persones i en la paraula que transforma la vida. Soledat i compromís, exigència en el treball i solidaritat l'han fet comprendre que una cosa és guanyar Premis literaris i, una altra de ben diferent, viure o escriure amb dignitat, qüestió no sempre aconseguida.
A hores d'ara, podeu veure'l volar per Espai Claudàtor... Deixem que el vent tibe les cordes i el cor: amb els anys coneixereu els horitzons on habita.
Pàgina web: Maria Teresa Cases.
Imatge: © Mario Martín.
Premis
- Premi de poesia, Ciutat de La Vall d'Uixó (1987): Amor a contratiempo.
- Premi de poesia, Ciutat de La Vall d'Uixó (1992): Núvols i draps.
- I Certamen Les Nits Màgiques del DJango's (1993): Encenalls de la memòria
- Premi de poesia, Ciutat de Vila-real (1993): Transparències
- Finalista Premi de poesia, Ciutat de Nules (1993): Crisàlide d'esperança.
- Premi de poesia, Ciutat de Vila--real (1999): Passarel·la
- Premi de poesia, Ciutat de Vila-real (2001): D'amors i d'altres constel·lacions
- Premi de narrativa curta, Ciutat de La Vall d'Uixó (1987): Cartes a la dona de la Lluna Nova
- Premi de narrativa curta, Ciutat de La Vall d'Uixó (1989): La fàbrica
- Premi de narrativa curta, Ciutat de La Vall d'Uixó (1990): Contrapunto humano
- Premi de narrativa curta, Ciutat de La Vall d'Uixó (1992): Autobiografia amb colors
Pàgina web: Maria Teresa Cases.
Imatge: © Mario Martín.
Poesia
- Amor a contratiempo, Ajuntament de La Vall d'Uixó, (1982).
- Núvols i draps, Ajuntament de La Vall d'Uixó, (1992).
- Encenalls de la memòria, Puçol, (1993).
- Transparències, Ajuntament de Vila-real, (1993)
- Crisàlide d'esperança, València, Edit. Germania, (1993).
- Passarel·la, Ajuntament de Vila--real , (1999).
- D'amors i d'altres constel·lacions, Ajuntament de Vila-real, (2001).
- Llibre invisible , amb altres autors, (2005).
Narrativa curta
- Cartes a la dona de la Lluna Nova, Ajuntament de La Vall d'Uixó,(1987).
- La fàbrica, Ajuntament de La Vall d'Uixó, (1989).
- Contrapunto humano, Ajuntament de La Vall d'Uixó , (1990).
- Autobiografia amb colors, Ajuntament de La Vall d'Uixó, (1992)
Antologies
- Honori García: el personatge, l'època i el centre: Tessel·les d'aniversari- Diversos autors. Serveis de Publicacions Diputació de Castelló, (1997).
- Versos per a Marc, [Llibre col·lectiu]. València: Tàndem Edicions, (1999).
- Poetas de la Plana, Biblioteca Ciudad de Castellón, (2000).
- Racó de poesia, [Llibre col·lectiu]. València: Brosquil edicions, (2003).
- 67 poemes per l'Ovidi, [Llibre col·lectiu]. València: Brosquil edicions,(2008).
- Caminos de la Palabra II - Max Aub y las vanguardias-, Pretextos (1999).
- Caminos de la Palabra III -Max Aub y Luis Buñuel- Pretextos (2000).
- Caminos de la Palabra V -Canto gnóstico de Cristo- Pretextos (2002).
- Caminos de la Palabra VIII -De Max Aub al Quijote- Pretextos (2005).
- Caminos de la Palabra X -Max Aub y el amor- Pretextos (2007).
Ressenyes
- Poesia: minifundi de comunicació, justícia i solidaritat - Buris-ana, núm.187.
- Paraules per a una poètica de la condició humana - Pròleg a D'amors i d'altres constel·lacions, Marisol González.
- De la mecànica a la poètica de l'amor - Epíleg a D'amors i d'altres constel·lacions.
- Micropoètica del compromís - Passarel·la.
- L'amor: una blava excusa imponderable - Lletres Valencianes.
- Certesa i literatura al món dels bonsais - La Roda del temps, 10.
- La tendresa mineral d'un microcosmos - Epíleg a Pasqual.
- Entre l'amor i la mort - Pròleg.
- Ser dona - Pròleg a Anomeneu-me dona.
Sobre l'autor
- La humana complicitat, Pròleg, Marisol González.
- Epíleg retrovisor, Joan Garí.
Presentacions de Llibres de poesia
- Micropoètica d'un cosmos de vidre i sang- (1999), Josep Lluís Abad.
- En la estación perpetua- (2001), Josep Lluís Abad.
- Poesia com autorevelació- (2002), Josep Lluís Abad.
- L'home que abillava les paraules- (2002), Josep Lluís Abad.
- La constelación única- (2002), Antonio Cabrera.
- A partir dels lliris soterrats, Babel- (2004), Josep Lluís Abad.
- Una vida fabulosa i discreta al celobert de la poesia - Casino de Castelló- (2008), Josep Lluís Abad.
Retalls de premsa
- Els treballs i els solatges-, Manel García Grau.
- Guia de lectura, Premis ciutat de Vila-real .
Pàgina web: Maria Teresa Cases.
Imatge: © Mario Martín.
LA HUMANA COMPLICITAT
L'HOME, PERISCOPI DEL VIURE
Transparències és la quarta proposta amb què Josep-Lluís Abad Bueno (La Vall d'Uixó, 1959) dignifica l'actual panorama poètic valencià, tot i que ni el seu nom ni la seua obra apareixen antologats encara a Poetes del nord (Univ. Jaume I, ABC, 1992). És el cas d'un home que, en poc més d'un any, ha perfilat aquests quatre reculls de què parle, amb un excepcional ritme de producció, com podeu suposar, i amb la intensitat que li ofereix el seu viure d'esguards d'ametlles.
Opine que l'apetència viva del dir, les imatges transparents i l'afilat sentit líric dels versos són els elements que defineixen la interessant poesia d'aquest autor fins ara pràcticament desconegut. És el cas d'un home a qui enlluerna la poesia de Miquel Martí i Pol, i a qui capfiquen les mirades dels xiquets del Brasil; que gaudeix la música de Toots Thielemans, i s'entristeix en recordar la pèrdua d'una amistat; que s'humanitza en entendre les passions alienes, i que sap transmetre l'eriçada d'una simfonia.
És l'home de l'espontaneïtat saludable i les respostes sinceres, aquell qui es troba a gust amb l'ofici de viure i que, a més a més, s'ho passa bé amb l'ofici per viure. És també l'home (pare) que ensenya a viure i es meravella d'admirar «periscopis de l'alba».
Marisol González, Proleg a Transparències, 1994.
Pàgina web: Maria Teresa Cases.
Imatge: © Mario Martín.
L'HOME, PERISCOPI DEL VIURE
Transparències és la quarta proposta amb què Josep-Lluís Abad Bueno (La Vall d'Uixó, 1959) dignifica l'actual panorama poètic valencià, tot i que ni el seu nom ni la seua obra apareixen antologats encara a Poetes del nord (Univ. Jaume I, ABC, 1992). És el cas d'un home que, en poc més d'un any, ha perfilat aquests quatre reculls de què parle, amb un excepcional ritme de producció, com podeu suposar, i amb la intensitat que li ofereix el seu viure d'esguards d'ametlles.
Opine que l'apetència viva del dir, les imatges transparents i l'afilat sentit líric dels versos són els elements que defineixen la interessant poesia d'aquest autor fins ara pràcticament desconegut. És el cas d'un home a qui enlluerna la poesia de Miquel Martí i Pol, i a qui capfiquen les mirades dels xiquets del Brasil; que gaudeix la música de Toots Thielemans, i s'entristeix en recordar la pèrdua d'una amistat; que s'humanitza en entendre les passions alienes, i que sap transmetre l'eriçada d'una simfonia.
És l'home de l'espontaneïtat saludable i les respostes sinceres, aquell qui es troba a gust amb l'ofici de viure i que, a més a més, s'ho passa bé amb l'ofici per viure. És també l'home (pare) que ensenya a viure i es meravella d'admirar «periscopis de l'alba».
Marisol González, Proleg a Transparències, 1994.
Pàgina web: Maria Teresa Cases.
Imatge: © Mario Martín.
Vincles
- Espai Claudàtor
- Perdut al qui és qui
- Universitat d'Alacant
- Lunas Rojas, núm. 5, Abril 2003
- Homenatge a Joan Brossa, 2008 .
Webs d'interés
Pàgina web: Maria Teresa Cases.
Imatge: © Mario Martín.
DESAFIO
A Ángel Vargas, camionero.
Luces tu cuerpo de diamantes finos,
tu corazón de flores
entre las lluvias de madrugada
y los temores...
Es el asfalto
el que tus sueños policromados
en oquedades transforma.
Pero sentado, continúas
niebla sin piedras y te escabulles.
¡Qué trabajo de acero,
qué burbujas con garras
te oprimen, hijo del relámpago,
las tristes sienes!
No importa que el sol duerma en los pajares
o se despierte como paloma...;
si el cielo te oculta sus luces,
invades tu espacio con flores nocturnas
besando el pecho marino del aire.
Mientras los veloces caballos
sobre tu frente galopen, el universo
te rendirá sus labios de adolescente.
¡Qué pequeño es tu país!,
tu país de azules brazos al volante;
pero cuan grande de amores
tu corazón,
corazón mojado en soledades.
Comienzas los viajes con sabor amargo
y tu boca es tatuada por las sombras.
Terminas los viajes
y una luna te espera desnuda,
flor del año sin estaciones
(De Amor a contratiempo,1987)
IRIDISCÈNCIES
Cavil·laves
en silencis d'indulina
un caliu de tresors i follia
per descloure els llavis...
I amb to
de poètica diàstole
em dibuixares un llarg bes:
Fill,
com voldria arrelar
al coixí d'aquest cor
l'innocent parotet
dels teus mims!
DESENCÍS
Vinc d'un país
on les aixetes ragen esglais
i grossos desficis lleus de futur.
Fins i tot,
manquen les llàgrimes
i, prou farem si de l'asfalt
bevem metàfores.
Però vine,
allisa'm els somnis
i sigues oasi.
Jo papallona que et liba
la menta dels llavis.
(De Transparències,1993)
El record de poma fresca
la vareta màgica del desig
i la disfressa: fada meua.
El gest curull de joventut,
rebost càlid de la pell,
i els tres pams quan somrius...
És per tot que jo crec,
i amb urgència,
el vocabulari del teu cos:
tan de bo fora els llavis
i les pàgines pronunciara
del teu temps!
Voladís dels somnis breus.
NOCTURN
Avui
aquests sorolls de la ciutat obscura
no són prou forts per trencar el prodigi,
la pell quieta del teu record que em ronda.
Una lluna que no veig,
això ets: aire lleu que endins s'engronsa.
I nu, a poc a poc m'adorm
i amb la pèrdua dels sentits,
reste endolcit pel teu fons mut:
creixes en mi com l'ombra...
(De Crisàlide d'esperança,1995)
POEMARI PRIVAT
Alguns diran:
un poema no és un desfici,
ni una paradoxa blava:
"paraigües caça el sol".
Tampoc no és una denúncia,
ni una lletra vidriosa i bancària,
o els esguards tancats en uns llençols d'amor.
Altres diran:
Un poema no és parlar de l'asèpsia ètnica,
o de les metàfores de la persona: bell carnaval
Altres diran:
un poema no és, posem per cas,
un jardí botànic.
Però llegiu:
tasta la papallona el delit d'un mot
FLOR.
POEMARI PUBLICAT
Una mica d'oli verge
sal i pebre:
Farem brou.
Les viandes poden ser
de primera o segona
fins arribar a l'enèsima
potència.
Després postres.
I ara dis-me de qui ets
amic.
Ho sabrem ben aviat.
REMOLÍ D'AMOR
Puge i baixe escales de solitud
i als mots escrits no copse cap senyal
per retrobar-me.
Lluny de port,
i amb un cel corb i la maror profunda,
navegue els crits metàl•lics de les nits.
En remolí d'amor m'ofegaré.
Com llop de mar que, solitari,
llepa la sal blanca del teu abecedari.
(De Passarel·la,1999)
NÚVOLS
Somreia.
Ella sempre somreia...
Sota uns núvols cendrosos, el seu record encara li somreia... Abraçat als fanals d'una tardor bruna, aquells anys no semblaven haver-se esborrat de la pell. Cremada per l'abandonament, per tants exilis interiors, errava construint giragonses de desigs. Tenia al cor, fossilitzats, una rosa blava, un calendari d'abruptes festius i un bitllet que no mai s'entregà a l'estació de l'amor. Des d'aleshores, fou prestidigitador de quimeres, venedor d'atzars i malabarista. Al circ, tothom el coneixia per les margarides dels seus ulls.
Però en les albes fosques, encara tremolava pel record d'aquell somriure inacabat.
ICONA AUTOBIOGRÀFICA
Caminava, gris i sencer, sobre l'arena dels pensaments; advertia tots els guanys de la pèrdua: cors plujosos als parcs d'erables i ja, de matinada, les llengües navalla dels homeless; veia els tactes carnívors dels amants exhaurint calzes de zel, també les solituds assegudes amb nom de gos i cordell; ignorava les Acadèmies fredes, ara veus de la incertesa, ara camps de groga uniformitat, com ho era la seua peresa estructural. Així com el salobre i les gavines, en llostrejar formava un vell quadre de vida afirmada i mineral.
CAUSA
Arribarà un dia en què perdre'm la memòria de la carn i la immobilitat de l'amor serà més forta que tots els moviments de la galàxia. Serà la història, el bes desaparegut o l'udol amagat rere el vers qui parlaran de tu: fada d'arrels florides, veu blanca i, aleshores, flama aconseguida en el crepuscle de la meua mort.
(De D'amors i d'altres constel·lacions,2002)
Pàgina web: Maria Teresa Cases.
Imatge: © Mario Martín.
A Ángel Vargas, camionero.
Luces tu cuerpo de diamantes finos,
tu corazón de flores
entre las lluvias de madrugada
y los temores...
Es el asfalto
el que tus sueños policromados
en oquedades transforma.
Pero sentado, continúas
niebla sin piedras y te escabulles.
¡Qué trabajo de acero,
qué burbujas con garras
te oprimen, hijo del relámpago,
las tristes sienes!
No importa que el sol duerma en los pajares
o se despierte como paloma...;
si el cielo te oculta sus luces,
invades tu espacio con flores nocturnas
besando el pecho marino del aire.
Mientras los veloces caballos
sobre tu frente galopen, el universo
te rendirá sus labios de adolescente.
¡Qué pequeño es tu país!,
tu país de azules brazos al volante;
pero cuan grande de amores
tu corazón,
corazón mojado en soledades.
Comienzas los viajes con sabor amargo
y tu boca es tatuada por las sombras.
Terminas los viajes
y una luna te espera desnuda,
flor del año sin estaciones
(De Amor a contratiempo,1987)
IRIDISCÈNCIES
Cavil·laves
en silencis d'indulina
un caliu de tresors i follia
per descloure els llavis...
I amb to
de poètica diàstole
em dibuixares un llarg bes:
Fill,
com voldria arrelar
al coixí d'aquest cor
l'innocent parotet
dels teus mims!
DESENCÍS
Vinc d'un país
on les aixetes ragen esglais
i grossos desficis lleus de futur.
Fins i tot,
manquen les llàgrimes
i, prou farem si de l'asfalt
bevem metàfores.
Però vine,
allisa'm els somnis
i sigues oasi.
Jo papallona que et liba
la menta dels llavis.
(De Transparències,1993)
El record de poma fresca
la vareta màgica del desig
i la disfressa: fada meua.
El gest curull de joventut,
rebost càlid de la pell,
i els tres pams quan somrius...
És per tot que jo crec,
i amb urgència,
el vocabulari del teu cos:
tan de bo fora els llavis
i les pàgines pronunciara
del teu temps!
Voladís dels somnis breus.
NOCTURN
Avui
aquests sorolls de la ciutat obscura
no són prou forts per trencar el prodigi,
la pell quieta del teu record que em ronda.
Una lluna que no veig,
això ets: aire lleu que endins s'engronsa.
I nu, a poc a poc m'adorm
i amb la pèrdua dels sentits,
reste endolcit pel teu fons mut:
creixes en mi com l'ombra...
(De Crisàlide d'esperança,1995)
POEMARI PRIVAT
Alguns diran:
un poema no és un desfici,
ni una paradoxa blava:
"paraigües caça el sol".
Tampoc no és una denúncia,
ni una lletra vidriosa i bancària,
o els esguards tancats en uns llençols d'amor.
Altres diran:
Un poema no és parlar de l'asèpsia ètnica,
o de les metàfores de la persona: bell carnaval
Altres diran:
un poema no és, posem per cas,
un jardí botànic.
Però llegiu:
tasta la papallona el delit d'un mot
FLOR.
POEMARI PUBLICAT
Una mica d'oli verge
sal i pebre:
Farem brou.
Les viandes poden ser
de primera o segona
fins arribar a l'enèsima
potència.
Després postres.
I ara dis-me de qui ets
amic.
Ho sabrem ben aviat.
REMOLÍ D'AMOR
Puge i baixe escales de solitud
i als mots escrits no copse cap senyal
per retrobar-me.
Lluny de port,
i amb un cel corb i la maror profunda,
navegue els crits metàl•lics de les nits.
En remolí d'amor m'ofegaré.
Com llop de mar que, solitari,
llepa la sal blanca del teu abecedari.
(De Passarel·la,1999)
NÚVOLS
Somreia.
Ella sempre somreia...
Sota uns núvols cendrosos, el seu record encara li somreia... Abraçat als fanals d'una tardor bruna, aquells anys no semblaven haver-se esborrat de la pell. Cremada per l'abandonament, per tants exilis interiors, errava construint giragonses de desigs. Tenia al cor, fossilitzats, una rosa blava, un calendari d'abruptes festius i un bitllet que no mai s'entregà a l'estació de l'amor. Des d'aleshores, fou prestidigitador de quimeres, venedor d'atzars i malabarista. Al circ, tothom el coneixia per les margarides dels seus ulls.
Però en les albes fosques, encara tremolava pel record d'aquell somriure inacabat.
ICONA AUTOBIOGRÀFICA
Caminava, gris i sencer, sobre l'arena dels pensaments; advertia tots els guanys de la pèrdua: cors plujosos als parcs d'erables i ja, de matinada, les llengües navalla dels homeless; veia els tactes carnívors dels amants exhaurint calzes de zel, també les solituds assegudes amb nom de gos i cordell; ignorava les Acadèmies fredes, ara veus de la incertesa, ara camps de groga uniformitat, com ho era la seua peresa estructural. Així com el salobre i les gavines, en llostrejar formava un vell quadre de vida afirmada i mineral.
CAUSA
Arribarà un dia en què perdre'm la memòria de la carn i la immobilitat de l'amor serà més forta que tots els moviments de la galàxia. Serà la història, el bes desaparegut o l'udol amagat rere el vers qui parlaran de tu: fada d'arrels florides, veu blanca i, aleshores, flama aconseguida en el crepuscle de la meua mort.
(De D'amors i d'altres constel·lacions,2002)
Pàgina web: Maria Teresa Cases.
Imatge: © Mario Martín.